L’aplicació d’El País per a telèfons mòbils permet accedir als mateixos continguts que hi ha disponibles a la seva pàgina web, dividits en tres apartats:

Portada: hi trobem els mateixos titulars que al web, però en versió adaptada a mòbils (el que bàsicament es tradueix en una lletra més gran per llegir més còmodes).

Seccions: ofereix accés a les diferents seccions del digital. En les versions analitzades (iOS i Android), aquesta llista es pot reordenar segons les preferències de l’usuari.

Última hora: secció de breaking news, on els enllaços ja no s’obren en una versió adaptada com la resta, sinó en un navegador web (el que bàsicament es tradueix en haver d’ampliar la pantalla amb dos dits per poder llegir alguna cosa).

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El primer que un troba a faltar en obrir l’aplicació és tenir un bon adblock plus a mà. No tinc res en contra de la publicitat (d’alguna cosa s’ha de viure), però sí en contra de la invasió de bàners, desplegables i intersticials que et salten al pas navegant pels continguts d’aquesta aplicació, fins al punt de convertir-la en una mena de shooter en el qual hem d’encertar amb el botó que tanca l’anunci.

La publicitat al mòbil no pot limitar-se a malgastar un preciós espai que l’usuari ja ha après a ignorar a la web. Pitjor encara quan, com en el cas de l’aplicació d’El País, aquesta publicitat fa que l’experiència d’usuari sigui frustrant.

En segon lloc, tot l’avantatge de tenir una versió adaptada per a telèfons mòbils s’esfuma quan toquem sobre qualsevol enllaç dins d’una notícia. En lloc d’obrir l’enllaç en la pròpia aplicació se’ns obre un navegador web, la qual cosa obliga a ampliar la pantalla per poder llegir el text. És a dir: només els continguts en primer pla (els titulars del moment) estan adaptats, mentre que la resta es veu exactament igual que a través d’un navegador convencional.

Tampoc el disseny de l’aplicació és especialment brillant: en la versió per iPhone, per exemple, no hi ha ni rastre del disseny pla introduït per Apple amb iOS 7, i segueix respirant iOS 6 per tots els costats.

Finalment, una sorpresa desagradable per a l’usuari de tablets: en la versió “especial” d’El País per tablets l’usuari ha d’estar registrat per poder accedir als continguts. Sí, allò que al web i el mòbil és de lliure accés (de moment), a un iPad o tablet Android requereix de registre…

A favor:

– Personalització: podem reordenar les seccions de l’aplicació segons les nostres preferències. No és gaire, però ja és alguna cosa…
– Permet guardar notícies per llegir-les més tard.
– Permet descarregar les notícies en el mòbil i accedir a elles sense connexió a internet. La descàrrega és sorprenentment ràpida.

En contra:

– Publicitat intrusiva al pitjor estil de la web.
– La versió adaptada desapareix en quant es navega una mica pels continguts.
– En tocar sobre una notificació d’una última hora informativa s’obre l’aplicació, però la notícia moltes vegades no està disponible. A més, les notificacions vénen i van: l’app pot passar-se setmanes sense dir ni piu per després enviar sis notificacions en un dia.
– No hi ha res pensat especialment per al mòbil, continguts exclusius…

En resum…

Podríem dir que l’app d’El País és una aplicació de serveis mínims: ofereix tot el que podríem trobar al seu web (publicitat inclosa), però no explora nous formats adaptats al dispositiu i desaprofita les seves funcionalitats (per exemple: titulars i notificacions segons la geoposición de l’usuari).

El País, una app de serveis mínims al teu mòbil
Etiquetat a:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *