[:ca]
Després de dècades en desenvolupament, sembla que aquest 2016 serà l’any en què la realitat virtual (RV) passarà dels laboratoris d’investigació al gran públic. Reconegudes marques com Sony, Samsung o Microsoft llançaran enguany al mercat els seus primers productes de realitat virtual, un sector que promet, una vegada més, revolucionar la forma en què ens relacionem amb la tecnologia.
Què vol dir exactament “realitat virtual”?
Primer de tot cal distingir entre realitat virtual i altres tecnologies immersives, com poden ser la realitat augmentada o els vídeos en 360 graus:
- La realitat virtual implica la creació d’un món tridimensional (que bé replica el món real o bé simula un entorn del tot imaginari) amb el qual l’usuari pot interactuar. L’entrada a aquest món es fa normalment a través d’un casc o unes ulleres que cobreixen tot el nostre camp de visió, i ens permeten explorar l’entorn lliurement, movent el cap. Però la realitat virtual no es limita a la vista: l’experiència sensorial pot incloure l’oïda, el tacte (a través d’uns guants) o fins i tot l’olfacte.
- La realitat augmentada es produeix quan podem veure contingut digital generat per ordinador sobre imprès en allò que estem veient, en temps real. És, per tant, com una realitat mixta: part del que veiem és real, i part generat per ordinador. Per aconseguir-ho necessitem de nou un casc o unes ulleres (el millor exemple aquí són les Google Glass). Però també ho podem fer amb el nostre smartphone: cada cop més apps ofereixen opcions de realitat augmentada, per exemple per indicar-nos el nom dels carrers i el camí que hem de seguir fins arribar a casa o com ens quedaria aquell sofà que ens agrada al menjador de casa.
- Els vídeos 360º s’estan fent molt populars darrerament gràcies als smartphones. D’alguna manera, es tracta també d’una tecnologia immersiva: estem veient un vídeo, però girant la pantalla del mòbil al nostre voltant podem decidir què volem veure, tenint la sensació d’estar allà.
Però… realment funciona això de la realitat virtual?
Òbviament, al posar-nos unes ulleres de realitat virtual al cap som plenament conscients de que allò que anem a veure és mentida, però hem de tenir ben present que el nostre cervell està programat per creure allò que els ulls li mostrin i les orelles sentin. És a dir, privats dels nostres sentits “originals”, el nostre cervell interpreta com a real allò que se li mostra en pantalla i fa reaccionar la resta del cos.
Per exemple, si veus venir una pilota a tota velocitat contra tu, encara que sigui virtual el teu cervell et farà reaccionar apartant-te de la seva trajectòria.
Quins usos té la realitat virtual?
- Gaming: Serà la porta d’entrada de la tecnologia a casa nostra. Jocs immersius, molt més reals dels que haguem jugat mai.
- Educació / entrenament d’habilitats professionals: els militars fan servir RV per entrenar habilitats en combat, els pilots per guanyar hores de vol en simuladors, conductors de tren o de camions per aprendre a reaccionar en casos d’emergència…
- Reunions virtuals: la RV és un pas més enllà de les teleconferències (Skype i d’altres), permetent reunions més reals, més personals. Telepresència. Reducció de costos i temps de desplaçament.
- Turisme: imagina poder viatjar pel món sense moure’t de casa, visitar museus i monuments sense fer cues. Tot això i més serà possible amb la RV.
- Logística: per guanyar eficiència als magatzems…
- Psicologia: RV per al tractament de fòbies, exposant “virtualment” al pacient a allò que li fa por perquè aprengui a dominar les seves reaccions.
- I tota mena d’experiències immersives: pel·lícules, presentacions de productes…
Quins productes veurem aquest 2016 a les botigues?
Diem que 2016 serà l’any de la realitat virtual perquè es quan es començaran a vendre cascos i ulleres a preus assequibles (fins ara eran molt cars), aptes per a tots els públics. I també perquè seran companyies conegudes les que facin la comercialització:
- Sony treurà abans de l’estiu PlayStation VR, unes ulleres de realitat virtual per jugar amb la popular consola PlayStation 4.
- Facebook -sí, la xarxa social- va comprar l’any 2014 Oculus Rift, unes ulleres de RV que s’han posat a la venda aquest mes de gener. De moment, per jugar amb el PC.
- Microsoft treballa en un projecte de realitat augmentada anomenat Hololens. Les primeres versions, només per a desenvolupadors, estaran disponibles aquest 2016.
- Google també disposa des de fa temps de les Google Glass, un projecte de realitat augmentada molt interessant. Va fer molt enrenou quan van aparèixer i algú les ha titllat de fracàs, però el projecte continua viu i sense elles no estaríem on estem ara.
- Samsung ja té des de finals d’any GEAR VR, una mena d’adaptador que per 99 dòlars converteix els smartphones de Samsung en unes ulleres de realitat virtual.
- HTC posarà a la venda el mes d’abril HTC Vive, també enfocat al món dels videojocs.
La realitat augmentada és per a tothom? Té contraindicacions?
El més habitual és sentir-nos marejats o perdre l’equilibri. L’adaptació al món virtual ha de ser de forma progressiva, per aprendre els moviments que podem o no podem fer amb el cap. També la tecnologia ha de millorar per augmentar el temps de resposta dels gràfics als nostres moviments.
Hi ha una edat mínima? no està clar, tot i que els fabricants parlen de 13-14 anys. Abans no seria convenient, ja que el nen podria arribar a confondre realitat i món virtual. D’edat màxima no n’hi ha…
El risc més evident prové de la privació dels sentits: si caminem amb això al cap correm el risc de prendre mal si algú no ens guia. Però compte: això ja ens passa amb el mòbil caminant pel carrer!
La veritat és que encara no s’han estudiat els efectes secundaris que poden tenir exposicions repetitives o prolongades a la realitat virtual, com alguns experts estan advertint. S’han fet estudis a petita escala, però serà ara quan veurem què tal reacciona la gent…
Hi ha risc d’adicció? Sí, per descomptat, des del mateix moment que el món virtual pot ser molt més atractiu per a la persona que la seva vida real…
La realitat virtual ens obre un món quasi infinit de possibilitats: viure altres vides, ser una persona diferent, volar… Haurà molta gent dedicada a dissenyar aquestes experiències, però el repte de debò el tenim al món real: haurem d’aconseguir que la realitat sigui igualment atractiva!!
—
Nota: Aquest text neix dels minuts que vàrem dedicar a parlar de realitat virtual el passat 5 de gener al Matí a Ràdio 4 amb Ramon Castelló. Aquí podeu escoltar l’àudio de la secció:
[:]