Al hablar de periodismo móvil no sólo debemos pensar en la parte técnica, esto es, utilizar nuestro dispositivo móvil para producir contenidos. También debemos explorar nuevas formas de narrativa y formatos adaptados a las características de los dispositivos móviles. Un buen ejemplo lo tenemos en Storehouse, una aplicación para iPad que nos permite combinar texto, fotografías y vídeos para explicar historias visualmente más atractivas.
La interfaz es increíblemente fácil de utilizar (añadimos fotos, las escalamos con los dedos, las reordenamos, escribimos un poco de texto, luego ponemos un vídeo…), y los resultados sorprenden tanto por la calidad en el empaque como por el placer que da ir avanzando por la historia haciendo scroll con el dedo. En este sentido, podríamos decir que Storehouse es una app que nos permite experimentar con el scrollytelling, es decir, desarrollar nuestra narración a golpe de scroll sobre la pantalla (si no lo habéis visto aún, este ejemplo de scrollytelling del New York Times os dejará sin aliento).
La piezas realizadas con Storehouse se pueden compartir a través de la propia aplicación (Storehouse es también una plataforma en la que podemos publicar nuestras creaciones, seguir a otros usuarios, tener seguidores, hacer “me gusta” y demás ingredientes sociales) pero también fuera de ella, con la posibilidad de incrustarlas (embed) en páginas web.
Como ejemplo de usos periodísticos de Storehouse, os dejo con esta pieza producida por Philip Bromwell, periodista de la radiotelevisión pública Irlandesa, en el campamento para refugiados Sirios en Azraq, Jordania.
Al parlar de periodisme mòbil no només hem de pensar en la part tècnica, és a dir, fer servir el nostre dispositiu mòbil per produir continguts. També hem d’explorar noves formes de narrativa i formats adaptats a les característiques dels dispositius mòbils. Un bon exemple en aquest punt el tenim amb Storehouse, una aplicació per iPad que ens permet combinar text, fotografies i vídeos per explicar històries visualment més atractives.
La interfície és increïblement fàcil d’utilitzar (afegim fotos, les escalem amb els dits, les reordenem, escrivim una mica de text, després posem un vídeo…), i els resultats sorprenen tant per la qualitat en l’empaquetatge com pel plaer que dóna anar avançant per la història fent scroll amb el dit. En aquest sentit, podríem dir que Storehouse és una app que ens permet experimentar amb el scrollytelling, és a dir, desenvolupar la nostra narració a cop d’scroll sobre la pantalla (si no ho heu vist encara, aquest exemple d’scrollytelling del New York Times us deixarà sense alè).
La peces realitzades amb Storehouse es poden compartir a través de la pròpia aplicació (Storehouse és també una plataforma en la qual podem publicar les nostres creacions, seguir a altres usuaris, tenir seguidors, fer “m’agrada” i d’altres ingredients socials) però també fora d’ella, amb la possibilitat d’incrustar-les (embed) en pàgines web.
Com a exemple d’usos periodístics d’Storehouse, us deixo amb aquesta peça produïda per Philip Bromwell, periodista de la radiotelevisió pública Irlandesa, en el campament per a refugiats Sirians d’Azraq, a Jordània.